"Que el teu cel estigui cobert de núvols"

La Contra de La Vanguardia és de les millors seccions que té el diari, per no dir la millor. Allà se'ns descobreix personatges excepcionals com el filòsof Gavin Pretor. Segurament no sabreu de qui es tracta, però és un home del tot curiós.

Aquest anglès treballava des de sempre en una oficina, tot i que no era el que realment l'omplia. Un dia una amiga seva que coneixia la seva afició d'observar núvols, tot bromejant li va oferir una xerrada sobre aquestes. Ell seguint la broma la va anomenar "Xerrada inaugural de l'Associació d'Observadors de Núvols". Quan es va acabar la xerrada, molts varen ser el que se li van acostar preguntant si podien fer-se membres de la associació (inexistent). D'aquesta manera es va crear la Societat per l'Apreciació dels Núvols i actualment en formen part més de 11000 membres. La web de la qual és:

http://www.cloudappreciationsociety.org/

En la web - entre moltes coses - es poden enviar fotos dels núvols, xatejar amb gent amb mateixos interessos i visualitzar una extensa galeria de fotos com la següent:

Ara Gavin Pretor ha escrit un llibre (Guia del obsevador de nubes) ple de dades, anècdotes i curiositats (EUA va bombardejar núvols per provocar aiguats que paralitzesin al Vietcong; en àrab per desitjar sort es fa servir la fòrmula "que el teu cel estigui cobert de núvols"...).

"Els núvols són l'art abstracte de la naturalesa" afirma Pretor. "Són injustament menyspreats, poc valorats, quan constitueixen la part més poètica de la naturalesa, un dels espectacles més meravellosos. Són igualitaris: tothom pot veure'ls. Canvien constantment. Tenen personalitat: els cúmuls són alegres; els estrats depresius; els cumulimbus apasionats, enèrgics, perilloso; els cirrus delicats i gentils. Estan plens de interessants contradiccions: tapen el sol però a la vegada estan plens de bellesa quan el sol es pon, poden resultar claustofòbics quan són baixos i imatge de la llibertat quan creuen el cel en les alçades...".

A més, mirar els núvols també comporta efectes positius per la salut: "S'ha de mirar cada dia cap amunt perquè això ens ajudarà a tenir els peus al terra. Els tristos i agoviats miren sempre els seus peus. Quan es mira al cel, els pulmons s'obren i s'oxigena la ment i el cos. Mirar cap amunt ajuda a tenir millor perspectiva sobre la teva vida a la terra".

Ja sabeu a mirar els núvols!

Jagger, el bambú i les abelles....

En honor del dia de l'Orgull Freak que es va celebrar aquest cap de setmana passat (i que hi vaig participar mirant Eurovisió), he decidit rebuscar les notícies freaks de l'any passat. I és que a l'assignatura de Rutines vam decidir fer un top 5 freak com a pràctica final en grup. Si no m'equivoco les notícies eren: fútbol al Vaticà, un home que es va passar 266 hores sense dormir per entrar al llibre dels rècords, la censura dels Teletubbis a Polònia (si no vaig errada), una cantant japonesa que canta amb els jugadors del barça, i una combinació de bambú i Mick Jagger.

Per variar, em va tocar la més surrealista de totes, la primera del top. A qui més li podia tocar? A la que sempre riu davant les càmeres. Doncs donem-li un motiu. Per descomptat vaig riure, bé, jo i tothom que estava a l'estudi de tv. Per intentar posar-se seriós...

Doncs aquí adjunto la notícia que vaig adaptar per la pràctica:

El cantant dels Rolling Stones, Mick Jagger ha intentat allargar el seu penis mitjançant picadures d’abelles. Jagger també ha usat aquests insectes per aconseguir ereccions prolongades i satisfactòries.
Segons sembla, el cantant ha fet servir aquest mètode arran dels comentaris que ha fet recentment la seva ex amant Janice Dickinson. L'ex supermodel nord-americana ha divulgat en un programa de la BBC que el membre del cantant dels Rolling s’ajusta més als cànons asiàtics que als occidentals.
Així, Jagger, de seixanta-tres anys, ha cobert el seu penis amb una canya de bambú i ha introduït varies abelles. Les abelles han inflat i han fet créixer de mida el penis, adaptant-lo a la mida del bambú. Aquest mètode es tracta d’un ritus iniciàtic de casament de l’Amazones. El líder indiscutible de les Seves Majestats Satàniques, ja s’hi havia sotmès durant el rodatge de la pel·lícula Fitzcarraldo el 1981. Jagger finalment no va poder participar en el rodatge de la pel·lícula per problemes aliens al ritus.

Sé més d'una persona que volia tornar a sentir la notícia, doncs aquí es podrà llegir sempre que es vulgui.

Frases de pelis: Notting Hill

Aquest quadre de Chagall està inclòs en la pel·lícula Notting Hill (1999) protagonitzada per Julia Roberts i Hugh Grant. La Mariée (1950) és una part important dins del film. Va ser triat perquè el guionista Richard Curtis era un fan del treball de Chagall, i perquè La Mariée “descriu el desig d’alguna cosa que s’ha perdut”.
Gràcies al quadre es diu la que és de les millors frases de la pel·lícula (almenys per mi). La seqüència és la següent Anna Scott (Julia Roberts) i William Thacker (Hugh Grant) estan esmorzant a la casa d’aquest, quan Anna es dóna compte que té penjat una reproducció del quadre de Chagall:

Anna Scott: No me puede creer que tengas ese cuadro colgado en la pared.
William Thacker: ¿Te gusta Chagall?
AS: Me encanta. Así es como debería ser el amor. Flotando en un cielo azul oscuro.
WT: ¿Con una cabra tocando el violín?
AS: La felicidad no es completa sin una cabra tocando el violín.

Un altre dia, més.

Curiositats Disney

Volia posar un video que he gravat de de les carrosses de Disney, però no sé què li passa que no em deix. Així que buscant i buscant pel youtube he trobat aquest video curiós sobre els missatges subliminals que deix Disney en les seves pel·lícules, com el que diu una fan a Hércules o que es veu SEX al cel en una escena del Rey León.

En fi, és una nova manera de veure els clàssics de Disney, que d'ençà he tornat no puc parar de veure les pel·lícules (no m'enrecordava de més de la meitat de les histories com la de la Bella Durmiente, i això que al castell hi hava la història).

I em descuidava un dels grans moments a l'habitació de l'hotel mentre sopavem el que havíem agafat de l'esmorzar veient per la televisió High School Musical 1 i 2. Per sort era en anglès i no sabia tota l'estona el que deien, perquè sino... Les cançons subtitulades, així que vam cantar fent l'inútil una estona. Grans cançons, oi tant, sobretot aquesta on surt el guapíssim prota saltant i cantant pel camp, molt bonic (suposo que haureu notat la ironia, sinó malament rai...).

Rialles assegurades:

A cuidar el planeta!

MAMA TIERRA - MACACO

Que difícil cantarle a tierra madre,/ que nos aguanta y nos vio crecer,/ y a los padres de tus padres/ y a tus hijos los que vendrán después,/ si la miras como a tu mama/ quizás nos cambie la mirada,/ y actuemos como el que defiende a los tuyos/ y a los que vienen con él,/ la raiz en mis pies yo sentí,/ levanté la mano y ví,/ que todo va unido, que todo es un ciclo,/ la tierra, el cielo y de nuevo aqui,/ como el agua del mar a las nubes va,/ llueve el agua y vuelta a empezar,/ Grite ,grite...o no lo ves??/ va muriendo lentamente,mama tierra...mother earth.../ No se trata de romper ventanas,/ ni farolas ni de cara,/ mejor romper conciencias equivocadas/ nadie nos enseñó ni a ti ni a mi,/ nadie nos explicó ni a ti ni a mí,/ mejor aprender, que corra la voz y quizás conseguir.../ Grite,grite...o no lo ves?/ va muriendo lentamente, mama tierra...mother earth.../ Oh mama reclama,/ se le apaga la llama,/ y esto no es de hoy/ de tiempos de atrás hoy.. / decadas degradando/ Ya mama reclama,/ se le apaga la llama,/ se la venden hoy,/ de lo que fue a lo que soy,/ se magnifican sus latidos hoy.../ llaman llaman../ mama tierra llaman../ ya que las manejan sin plan demasiadas cavan/ otras se caen luego frutos no dan/ llaman llaman../ mama tierra llaman.../ oidos sordos les hace el "man",/ miradas se tapan,/ contaminan hasta que eliminan/ Grite,grite...o no lo ves?/ va muriendo lentamente, mama tierra... mother earth

CONCURS:

A veure si sabeu dir qui surt en el videoclip!!! Qui n'encerti més tindrà premi! XDXD

Acrobàcies amb màgia

L'espectacle de Port Aventura Chinatown és un espectacle diferent als típics que es solien veure a la part de Xina. Chinatown barreja una gran ciutat occidental amb les traciocionals acrobàcies xineses. Es fan unes acrobàcies que no deixen indiferent a ningú per la seva espectacularitat. Tot això amanit amb un decorat molt adient i una música que transmet molt, sobreto moment que ballen els dos "enamorats" amb la cinta per l'aire.

L'espectacle comença amb un mag, enmig del públic, que amb humor i sobretot màgia introdueix al públic al món de somnis (això sí, cal dir que sembla que només parli amb els de entrada express, ja que es situa just davant d'ells). Apareixen coses típiques i quotidianes com arreglar la il·luminació, fer una pizza, o un robatori al carrer, tot banyat amb la màgia de les acrobàcies xineses.

Només dura 20 minuts que es passen volant i està situat al Gran Teatre Imperial. Fan forces sessions durant el dia, així que entre atracció i atracció es pot passar una bona estona.

Aquest és un video on apareixen algunes parts de l'espectacle, no es veu gaire bé, però era l'únic que he trobat que sortia la part del ball amb cintes per l'aire.

Avui ha estat un dia profitós a Port Aventura, tot i el vent que ha fet tancar forces atraccions, he pogut pujar a totes les que m'havia proposat i en una hora! Atraccions com Furious Baco, Huracan Condor, Dragon Khan, Stampida, El tren de la mina, i bé, atraccions-espectacle com Templo del Fuego i Sea Odissey.

També he vist bastants espectacles, però el que m'ha cridat l'atenció i crec que es mereixia l'entrada al blog era aquest.

Aquest és un video on apareixen algunes parts de l'espectacle, no es veu gaire bé, però era l'únic que he trobat que sortia la part del ball amb cintes per l'aire.

Un dia d'aquests em convertiré en un llit...

The Girl Who Turned into a Bed

de Tim Burton

It happened that day

she picked some pussy willow.

Her head swelled up white

and soft as pillow.

Her skin, which had turned

all flacky and rotten,

was now replaced

with 100% cotton.

Through her organs and torso

she sprouted like wings,

a beautiful set

of matress and springs.

It was so terrible strange

that I started to weep.

But at least after that

I had a nice place to sleep.

Versió en català de Miquel Desclot en el llibre La trista mort del noi ostra de Tim Burton (text i dibuixos) de l'editorial Angle editorial:

LA NOIA QUE ES VA TORNAR LLIT

Vet aquí que un bon dia/la noia cull un brot estrany de llessamí./I el cap se li fa blanc/i tou com un coixí./La pell, que era resseca/i d'un estrany color,/ara se li ha tornat/al 100% cotó./Per tot el cos i els òrgans,/sense comprendre-ho pas,/li brota un bonic joc/de sunyer i matalàs./I és cosa tan horrible/que jo em desfaig en plors./Sort que me'n queda, almenys,/un bell lloc de repòs.

----------------------------------------------------------

La veritat és que el llibre traduït deixa molt que desitjar, sort que al final, com un annex, es troben els textos originals escrits pel Burton. No sé com és la versió en castellà (llibre publicat per Anagrama), però sempre val més llegir l'original, ja que és allà on està l'essència.

Dins del llibre es troben els poemes: Stick Boy and the Match Girl in Love; Robot Boi; Staring Girl; The Boy with Nails in His Eyes; The Girl With Many Eyes; Stain Boy; The Melancholy Death of Oyster Boy; Voodoo Girl; The Girl Who Turned into a Bed; Roy, the Toxic Boy; James; Stick Boy's Festive Season; Brie Boy; Mummy Boy; Junk Girl; The Pin Cushion Queen; Melonhead; Sue; Jimmy, the Hideous Penguin Boy; Char Boy; Anchor Baby;Oyster Boy Steps Out.

Amb aquest llibre, Tim Burton demostra que no només és un director genial, sinó que també sap escriure poemes acompanyats de dibuixos que segueixen la línea del director de cinema. Els poemes i els dibuixos són una mica estranys que és el que els fa tenir aquest toc especial.

He triat posar aquest poema - no és el millor ni de bon tros - però és que em fa gràcia. Un dia em convertiré en un llit de tant que m'agrada dormir.

Save Acebes ja està en marxa!

Ahir a l'especial de Polònia eleccions generals, va sortir una nova iniciativa amb samarreta incluida: Save Acebes. I és que el polític està penjant d'un fil a la cúpula del PP, així com es pot veure que el seu company Eduardo Zaplana ja ha dimitit.
Els Polonios el que volen és salvar l'Acebes, simplement per continuar tenint aquest polític tan curiós i poder fer-ne sàtira. La veritat és que Polònia no seria el mateix sense el Bruno Oro fent un genial Acebes, que s'assembla més a un nen petit esbogerrat que a altre cosa.
Per això han posat en marxa una web:
http://www.saveacebes.org/

L'Acebes és un personatge que ha sortit des del primer programa i s'ha fet estimar molt. Tot i que el polític que retrata sigui molt odiat.
En fi, només cal recordar grans moments del personatge en el programa dels dijous com:

Be acid boric, my friend:

Aquesta genial sessió d'hipnosis per saber d'on li surten tots els mals:


En fi, entreu a la pàgina i de ben segur que es posareu a riure:
http://www.saveacebes.org/

Els programes televisius intel·ligents

L'organització de genis Mensa ha seleccionat recentment una llista dels 10 programes més intel·ligents de tots els temps. Mensa és una organització de persones que són superiors a la mitjana en els test de intel·ligència i l'únic requisit que se'ls exigeix als seus possibles integrants és obtenir un 98% en un test de intel·ligència acreditat. El seu director, Jim Werdell, és també un gran aficionat a la televisió. Werdell ha realitzat una llista dels que, segons la seva opinió, són les 10 sèries i programes més intel·ligents de la història de la televisió, amb algunes omissions que han provocat les crítiques d'altres "genis".

Entre els programes es troben sèries que es poden veure actualment a les nostres televisions com és el cas de House o CSI (no especifica quin, se suposa que són els tres: Las Vegas, New York i Miami). Segons l'organització House és "un show d'alt nivell, la personalitat del qual el fa guanyador a més de tractar la ciència". Per altra banda, parlen de CSI com una sèrie que utilitza la ciència per solucionar els seus casos de manera intrigant a la vegada per a l'espectador.

La llista dels 10 programes televisius més intel·ligents és la següent:
1. M*A*S*H
2. Cosmos
3. CSI (cada dilluns vàries sessions a Telecinco)
4. House (es pot veure els dimarts a Cuatro)
5. West Wing (el ala oeste de la Casa Blanca, ho feien a les nit de La 2)
6. Boston Legal (fins fa poc ho feien a les nits d'Antena 3)
7. All in the family
8. Frasier (sèrie que feien al Canal+ en obert)
9. Mad About You (conegut com Boig per tu, ho feien a les tardes de TV3)
10. Jeopardy (van fer un programa semblant a Antena 3, si no m'equivoco sense gaire èxit)

Amb aquesta llista, els "genis" de Mensa pretenen donar-nos instruccions del que podem veure per aprendre sense donar-nos compte i anar augmentant la nostra capacitat intel·lectual. Curiosa manera de dir com ens podem tornar més "intel·ligents" mirant la televisió, això sí com menys ens adonem millor. En fi...

En un 6è lloc aquesta sèrie d'advocats Boston Legal

La veritat és que més de la meitat d'aquests programes no els he vist mai, ni sabia que existien. Això sí, algunes són sèries que sempre que les veig per la televisió m'hi quedo enganxada com House, Boston Legal, Frasier o CSI. No obstant, no em sento més intel·ligent...

Així queda demostrat que la televisió no "atonta" la gent, ja que si una persona com el director de Mensa és un gran aficionat a la televisió i se suposa que és "superdotat", no fa mal a la gent. El que potser hem de fer és saber triar els programes a veure, i no cal que siguin necessàriament els de la llista, ja que només hi tenen cabuda els de la televisió nordamericana. Serà que als altres llocs no es fa televisió de qualitat?

Deixo això i vaig a mirar una mica la televisió, a veure si em torno més intel·ligent... (jejeje)

Mai oblida... mai perdona...

No sé com és que he trigat tant a parlar d'aquesta gran pel·lícula. I és que la vaig anar a veure en una setmana com les que mai havia tingut: tres pelis (Juno, Jumper i Sweeney Todd) i dues el mateix dia! Però és que poques vegades en una setmana hi ha tants bons films per veure (no seria el cas de Jumper, que simplement és distreta i no aporta gaire més).

Feia moltes setmanes que la volia veure, però mai arribava el dia de l'estrena. A la fi va arribar. La vaig anar a veure a l'última sessió i pensava que m’adormiria, tot i que és una mica difícil en una pel·lícula d'en Burton (almenys per mi).
Des que va començar ja vaig veure que Sweeney Todd prometia. I prometia molt. La pel·lícula està protagonitzada per Johnny Depp en el paper del barber amb ganes de venjança i per Helena Boham Carter com a Mrs. Lovett (la carnissera). Els dos han fet una gran feina, sobretot en el moment de cantar, cosa que podia ser una mica més complicada, ja que els dos van haver de rebre classes de cant per poder estar a l'alçada d'aquest fantàstic musical. I la veritat és que es superen. Et saben transmetre tota la foscor de l’ésser humà que només té set de venjança.

El que sap greu és que no estiguin més reconeguts en els premis. Sembla que passin desapercebuts. Johnny Depp s’ha tornat a quedar a les portes de guanyar l’Oscar (el màxim guardó del cine nord-americà) com a millor actor, suposo que per fer un paper massa diferent al tipus de papers que acostumen a ser guardonats. I la seva companya en el film, ni ha estat nominada, i això que ha fet un gran paper.

Tot i així, sí que se’ls va reconèixer en els Globus d’Or (premis que se’ls considera assaig dels Oscars). Però el fet és perquè es premiava a diferents categories, perquè hi ha estils que no es poden comparar.
Sweeney Todd va guanyar el Globus d’Or a la millor comèdia o musical, i al millor actor en la mateixa categoria. Encara que en els Oscars no va passar sense prendre’s cap premi, va ser el de la millor direcció artística.
Sweeney Todd té un ambient molt fosc amb algunes notes de color, sobretot amb una sang molt vermella i espesa, i aires força gòtics típics dels films del Tim Burton.

El film narra la història d’un barber assassí que comet els seus crims en el Londres de principis del segle XIX. Una trama que neix de la crònica negra (el títol original és Sweeney Todd: El barber demoníac del Carrer Fleet) i que sembla estar basada en fets reals, encara que mai s’ha pogut demostrar.

Aquí Burton torna a confiar en el seu actor segons diu “fetixe” en Depp, és la sisena col·laboració. A més, Burton també ha reunit un fantàstic elenc on destaca la seva dona Helena Boham Carter, els sempre excel·lents Alan Rickman i Timothy Spall, i la sorpresa del famós actor del programa de televisió Ali G o la pel·lícula Borat Sacha Barton Cohen.

Fitxa tècnica:
Títol original: Sweeney Todd: The Demon Barber of Fleet Street
Director: Tim Burton
Intèrprets: Johnny Depp, Helena Boham Carter, Alan Rickman, Timothy Spall, Sacha Barton Cohen.
Any: 2007
País: EUA
Guió: John Logan (Obra: Stephen Sondheim, Christopher Bond, Hugh Wheeler).
Música: Stephen Sondheim
Foto: Dariusz Wolski
Gènere: musical
Duració: 117 minuts

Sinopsi:
Basada en el famós musical de Broadway, narra la historia de Benjamin Barker, també conegut com a Sweeney Todd, un sinistre personatge que té una barberia a Londres... Amb el sobrenom de Sweeney Todd, Barker pretén venjar-se dels que li van prendre la vida feliç que tenia amb la seva dona i la seva filla. Tot per culpa d’un jutge molt gelós interpretat per Rickman. Tornat a Londres i amb l’ajuda de Mrs Lovett anirà augmentant la set de venjança a cop de navalla d’afaitar.

Trailer:

La banda sonora és molt bona, i la pel·lícula té les diferents parts tant ben definides que fa que durant la duració del film et quedis immergida en ella. Sweeney Todd simplement s'ha de veure!

El final d'una etapa

No em puc creure que ja s'hagi acabat. Quan vaig tancar el llibre em vaig quedar mirant una estona la contraportada. Després d'uns instants parada em va envaïr una sensació estranya. Ja no hi haurien més aventures de la troupe d'en Harry Potter.

Aquella esperança de que hi haurien encara més llibres un cop acabada cada part ja no hi era.

Semblarà estúpid i infantil però quan faltaven unes 100 pàgines per acabar em van començar a caure llàgrimes sense motiu aparent. Bé, sí hi havia un motiu. M'estava conscienciant que la historia que havia seguit d'ençà era petita arribava a la seva fi.

I és que són molts anys seguint les aventures d'en Harry Potter. Recordo quan va sortir (Pedra filosofal), encara no gaire conegut, i els meus pares el van regalar a la meva germana després d'escoltar el consell que era un llibre força bo que havia sortit feia poc (març 1999). Se'l va començar a llegir, però no li va agradar.

Era massa estrany per a ella. Però el moment del seu descobriment va arribar uns mesos després. Era l'estiu del 2000 quan me'l van recomenar durant unes colònies amb l'esplai. Quan vaig arribar a casa el vaig començar a fullejar i em va semblar molt interessant. Un cop acabat, l'havia llegit en dos dies, vaig anar cap a la llibreria La Mulassa amb ganes de llegir-ne la segona part (La cambra secreta). També vaig devorar el llibre amb gran rapidesa i vaig tornar a la llibreria a per més màgia. El tercer (El pres d'Azkaban) m'estava esperant. El millor de tots amb diferència. En total els vaig llegir en només una setmana.

Llavors no eren gaire coneguts i sortien amb un temps entre ells normal, sense tanta parafarnàlia de màrqueting (el primer va sortir el març del 1999, el segon el novembre del 1999 i el tercer el març del 2000). Un cop acabats em farien esperar un any més (poquet, comparat amb els 3 anys del quart al cinquè) pel següent. Amb aquest van canviar l'edició i en van fer una especial per a tota la col·lecció. Sincerament, prefereixo la dels primers llibres. I és que el llibre ja s'havia fet famós i tothom el volia.

Els he anat llegint, bé devorant, perquè són uns llibres tan fàcils de llegir i et transmeten tant que saps quan començaràs a llegir però no quan acabaràs. Allò típic de "va, unes pàgines més i vaig a dormir".

M'agradava anar sempre el primer dia a la llibreria en busca dels llibres i començar a fullejar-lo per saber de què anirà. I amb el cinquè llibre es va posar una altra tradició a l'anar a comprar-lo, comprar un en castellà i un en català. I és que la Patri no podia compar-lo, no sé perquè però ja es va fer tradició. Així hi havia la comparativa català i castellà. Sempre el dilema de quina traducció és la millor i més fidelignia, no entraré, perquè per molt que sigui diferent el català ha sigut sempre en la llengua que m'ha acompanyat.

És una col·lecció que ha marcat diferents generacions, i les continuarà marcant, però no crec que fos de la mateixa manera.

En fi, només em queda tornar-me'ls a llegir tots seguits per entendre millor el que passa des del primer fins l'últim perquè es van donant moltes pistes que segueixen un fil narratiu durant tota la saga. Així, podré evitar una mica la sensació de buit que ha deixat un cop la historia ha acabat. I allargaré, d'aquesta manera, el sentiment aquest encara màgic que la saga desprèn.

Simplement JUNO

Juno és la pel·lícula del moment, és un refrescant i honest retrat d'una adolescent embaraçada sense plantejar-s'ho, que decideix tenir el seu fill i donar-lo en adopció (després de saber que té ungles!!!).

Fitxa Tècnica:
Director: Jason Reitman
Intèrprets: Ellen Page, Michael Cera, Jennifer Garner, Jason Bateman, Olivia Thirlby, JK Simmons, Allison Janney.
Any: 2007
País: EUA
Guió: Diablo Cody
Música: Matt Messina
Foto: Eric Steelberg
Gènere: barreja entre comèdia i drama (amb molts tocs d'ironia)
Duració: 92 minuts aprox.

Sinopsi:
Juno MacGuff té un gran ingeni i força singular, diferent als estudiants del seu institut. I és que Juno és molt aguda i viu sota les seves pròpies regles. Una tarda decideix tenir relacions sexuals amb el freak, amic seu Bleeker. D'aquest cop es queda embaraçada i ella i la seva millor amiga Leah decideixen trobar una parella perfecta pel seu fill. A través d'una revista d'anunci troben a una parella, amb la que Juno tindrà una relació força peculiar.

Tràiler:

La veritat és que la pel·lícula no aporta gaire de nou, ja que acaba com hauria de ser, d'una altra manera hagués estat molt forçat. Però simplement veure uns bons actors fent un bon paper, la pel·lícula ja val la pena.
És molt recomenable, des del principi ja et fa pensar que pot ser una peli diferent, només per la manera d'estar enfocada (tot com si fossin dibuixos) i durant tota la peli es van deixant veure aquells tocs indies que la caracteritzen, des de la música als diferents gags i situacions que tenen lloc durant tot el metratge.
Juno s'ha de veure!!! Sobretot si es tenen ganes de passar una bona estona.

A començar de nou!!!

Definitivament això del blog no és el meu fort... Un altre intent de fer-ho bé, aquest cop des d'una nova direcció i no sé ben bé com he borrat tota la informació que havia transferit d'un blog a l'altre... En fi, així sí que començare de nou... Oix quines poques ganes...