miércoles, 23 de julio de 2008

"Que el teu cel estigui cobert de núvols"

La Contra de La Vanguardia és de les millors seccions que té el diari, per no dir la millor. Allà se'ns descobreix personatges excepcionals com el filòsof Gavin Pretor. Segurament no sabreu de qui es tracta, però és un home del tot curiós.
Aquest anglès treballava des de sempre en una oficina, tot i que no era el que realment l'omplia. Un dia una amiga seva que coneixia la seva afició d'observar núvols, tot bromejant li va oferir una xerrada sobre aquestes. Ell seguint la broma la va anomenar "Xerrada inaugural de l'Associació d'Observadors de Núvols". Quan es va acabar la xerrada, molts varen ser el que se li van acostar preguntant si podien fer-se membres de la associació (inexistent). D'aquesta manera es va crear la Societat per l'Apreciació dels Núvols i actualment en formen part més de 11000 membres. La web de la qual és:
En la web - entre moltes coses - es poden enviar fotos dels núvols, xatejar amb gent amb mateixos interessos i visualitzar una extensa galeria de fotos com la següent:


Ara Gavin Pretor ha escrit un llibre (Guia del obsevador de nubes) ple de dades, anècdotes i curiositats (EUA va bombardejar núvols per provocar aiguats que paralitzesin al Vietcong; en àrab per desitjar sort es fa servir la fòrmula "que el teu cel estigui cobert de núvols"...).
"Els núvols són l'art abstracte de la naturalesa" afirma Pretor. "Són injustament menyspreats, poc valorats, quan constitueixen la part més poètica de la naturalesa, un dels espectacles més meravellosos. Són igualitaris: tothom pot veure'ls. Canvien constantment. Tenen personalitat: els cúmuls són alegres; els estrats depresius; els cumulimbus apasionats, enèrgics, perilloso; els cirrus delicats i gentils. Estan plens de interessants contradiccions: tapen el sol però a la vegada estan plens de bellesa quan el sol es pon, poden resultar claustofòbics quan són baixos i imatge de la llibertat quan creuen el cel en les alçades...".
A més, mirar els núvols també comporta efectes positius per la salut: "S'ha de mirar cada dia cap amunt perquè això ens ajudarà a tenir els peus al terra. Els tristos i agoviats miren sempre els seus peus. Quan es mira al cel, els pulmons s'obren i s'oxigena la ment i el cos. Mirar cap amunt ajuda a tenir millor perspectiva sobre la teva vida a la terra".
Ja sabeu a mirar els núvols!

2 comentarios:

Ninde dijo...

=D

^^ Que bonic... te'n recordes del dia que vam descobrir aquesta contra? Vam flipar bastant xD La veritat és que n'hi ha de boníssimes...
Doncs ja que em preguntaves per la tarda de dimecres... et diré que precisament vaig estar mirant els núvols, i buscant-hi formes ;)
Ara no recordo ben bé què hi vam trobar... em sembla que un ànec, una mandibula de drac, una sargantana... una caca de l'Arale! jejejje

I realment va ser una llàstima que et perdessis la xerrada sobre La Contra... va ser impressionant. Tinc alguns apunts que vaig prendre a la conferència, potser algun dia m'animo i en faig una entrada jo també (teòricament era obligatori per l'assignatura de Periodisme Cultural, però ja veus tu... xD).

Bueno, vaia rollo té fotut!! jejejej Cuidat molt!!

(No he dit res de quedar diumenge perquè encara no sé si ja he quedat o no... Ja t'ho explicaré).

Petonets!

Senyal de plana dijo...

M'ha agradat molt aquest comentari sobre els núvols, suposo que alguna vegada els has contemplat. Que més fascinant o encantador poder-los contemplar amb les seves formes... És relaxant, només falta que surtis a la natura i a un espai obert per poder-los contemplar. Apa, ja saps, a escriure i busca uns binocles per contemplar-los...
I visca la penya dels mirons de núvols!!!