El final d'una etapa

No em puc creure que ja s'hagi acabat. Quan vaig tancar el llibre em vaig quedar mirant una estona la contraportada. Després d'uns instants parada em va envaïr una sensació estranya. Ja no hi haurien més aventures de la troupe d'en Harry Potter.

Aquella esperança de que hi haurien encara més llibres un cop acabada cada part ja no hi era.

Semblarà estúpid i infantil però quan faltaven unes 100 pàgines per acabar em van començar a caure llàgrimes sense motiu aparent. Bé, sí hi havia un motiu. M'estava conscienciant que la historia que havia seguit d'ençà era petita arribava a la seva fi.

I és que són molts anys seguint les aventures d'en Harry Potter. Recordo quan va sortir (Pedra filosofal), encara no gaire conegut, i els meus pares el van regalar a la meva germana després d'escoltar el consell que era un llibre força bo que havia sortit feia poc (març 1999). Se'l va començar a llegir, però no li va agradar.

Era massa estrany per a ella. Però el moment del seu descobriment va arribar uns mesos després. Era l'estiu del 2000 quan me'l van recomenar durant unes colònies amb l'esplai. Quan vaig arribar a casa el vaig començar a fullejar i em va semblar molt interessant. Un cop acabat, l'havia llegit en dos dies, vaig anar cap a la llibreria La Mulassa amb ganes de llegir-ne la segona part (La cambra secreta). També vaig devorar el llibre amb gran rapidesa i vaig tornar a la llibreria a per més màgia. El tercer (El pres d'Azkaban) m'estava esperant. El millor de tots amb diferència. En total els vaig llegir en només una setmana.

Llavors no eren gaire coneguts i sortien amb un temps entre ells normal, sense tanta parafarnàlia de màrqueting (el primer va sortir el març del 1999, el segon el novembre del 1999 i el tercer el març del 2000). Un cop acabats em farien esperar un any més (poquet, comparat amb els 3 anys del quart al cinquè) pel següent. Amb aquest van canviar l'edició i en van fer una especial per a tota la col·lecció. Sincerament, prefereixo la dels primers llibres. I és que el llibre ja s'havia fet famós i tothom el volia.

Els he anat llegint, bé devorant, perquè són uns llibres tan fàcils de llegir i et transmeten tant que saps quan començaràs a llegir però no quan acabaràs. Allò típic de "va, unes pàgines més i vaig a dormir".

M'agradava anar sempre el primer dia a la llibreria en busca dels llibres i començar a fullejar-lo per saber de què anirà. I amb el cinquè llibre es va posar una altra tradició a l'anar a comprar-lo, comprar un en castellà i un en català. I és que la Patri no podia compar-lo, no sé perquè però ja es va fer tradició. Així hi havia la comparativa català i castellà. Sempre el dilema de quina traducció és la millor i més fidelignia, no entraré, perquè per molt que sigui diferent el català ha sigut sempre en la llengua que m'ha acompanyat.

És una col·lecció que ha marcat diferents generacions, i les continuarà marcant, però no crec que fos de la mateixa manera.

En fi, només em queda tornar-me'ls a llegir tots seguits per entendre millor el que passa des del primer fins l'últim perquè es van donant moltes pistes que segueixen un fil narratiu durant tota la saga. Així, podré evitar una mica la sensació de buit que ha deixat un cop la historia ha acabat. I allargaré, d'aquesta manera, el sentiment aquest encara màgic que la saga desprèn.