miércoles, 23 de julio de 2008
"Que el teu cel estigui cobert de núvols"
viernes, 30 de mayo de 2008
Jagger, el bambú i les abelles....
Segons sembla, el cantant ha fet servir aquest mètode arran dels comentaris que ha fet recentment la seva ex amant Janice Dickinson. L'ex supermodel nord-americana ha divulgat en un programa de la BBC que el membre del cantant dels Rolling s’ajusta més als cànons asiàtics que als occidentals.
Així, Jagger, de seixanta-tres anys, ha cobert el seu penis amb una canya de bambú i ha introduït varies abelles. Les abelles han inflat i han fet créixer de mida el penis, adaptant-lo a la mida del bambú. Aquest mètode es tracta d’un ritus iniciàtic de casament de l’Amazones. El líder indiscutible de les Seves Majestats Satàniques, ja s’hi havia sotmès durant el rodatge de la pel·lícula Fitzcarraldo el 1981. Jagger finalment no va poder participar en el rodatge de la pel·lícula per problemes aliens al ritus.
domingo, 4 de mayo de 2008
Frases de pelis: Notting Hill
Gràcies al quadre es diu la que és de les millors frases de la pel·lícula (almenys per mi). La seqüència és la següent Anna Scott (Julia Roberts) i William Thacker (Hugh Grant) estan esmorzant a la casa d’aquest, quan Anna es dóna compte que té penjat una reproducció del quadre de Chagall:
Anna Scott: No me puede creer que tengas ese cuadro colgado en la pared.
William Thacker: ¿Te gusta Chagall?
AS: Me encanta. Así es como debería ser el amor. Flotando en un cielo azul oscuro.
WT: ¿Con una cabra tocando el violín?
AS: La felicidad no es completa sin una cabra tocando el violín.
sábado, 12 de abril de 2008
Curiositats Disney
En fi, és una nova manera de veure els clàssics de Disney, que d'ençà he tornat no puc parar de veure les pel·lícules (no m'enrecordava de més de la meitat de les histories com la de la Bella Durmiente, i això que al castell hi hava la història).
I em descuidava un dels grans moments a l'habitació de l'hotel mentre sopavem el que havíem agafat de l'esmorzar veient per la televisió High School Musical 1 i 2. Per sort era en anglès i no sabia tota l'estona el que deien, perquè sino... Les cançons subtitulades, així que vam cantar fent l'inútil una estona. Grans cançons, oi tant, sobretot aquesta on surt el guapíssim prota saltant i cantant pel camp, molt bonic (suposo que haureu notat la ironia, sinó malament rai...).
Rialles assegurades:
viernes, 28 de marzo de 2008
A cuidar el planeta!
domingo, 23 de marzo de 2008
Acrobàcies amb màgia
sábado, 22 de marzo de 2008
Un dia d'aquests em convertiré en un llit...
Versió en català de Miquel Desclot en el llibre La trista mort del noi ostra de Tim Burton (text i dibuixos) de l'editorial Angle editorial:
LA NOIA QUE ES VA TORNAR LLIT
Vet aquí que un bon dia/la noia cull un brot estrany de llessamí./I el cap se li fa blanc/i tou com un coixí./La pell, que era resseca/i d'un estrany color,/ara se li ha tornat/al 100% cotó./Per tot el cos i els òrgans,/sense comprendre-ho pas,/li brota un bonic joc/de sunyer i matalàs./I és cosa tan horrible/que jo em desfaig en plors./Sort que me'n queda, almenys,/un bell lloc de repòs.
----------------------------------------------------------
La veritat és que el llibre traduït deixa molt que desitjar, sort que al final, com un annex, es troben els textos originals escrits pel Burton. No sé com és la versió en castellà (llibre publicat per Anagrama), però sempre val més llegir l'original, ja que és allà on està l'essència.
Dins del llibre es troben els poemes: Stick Boy and the Match Girl in Love; Robot Boi; Staring Girl; The Boy with Nails in His Eyes; The Girl With Many Eyes; Stain Boy; The Melancholy Death of Oyster Boy; Voodoo Girl; The Girl Who Turned into a Bed; Roy, the Toxic Boy; James; Stick Boy's Festive Season; Brie Boy; Mummy Boy; Junk Girl; The Pin Cushion Queen; Melonhead; Sue; Jimmy, the Hideous Penguin Boy; Char Boy; Anchor Baby;Oyster Boy Steps Out.
Amb aquest llibre, Tim Burton demostra que no només és un director genial, sinó que també sap escriure poemes acompanyats de dibuixos que segueixen la línea del director de cinema. Els poemes i els dibuixos són una mica estranys que és el que els fa tenir aquest toc especial.
He triat posar aquest poema - no és el millor ni de bon tros - però és que em fa gràcia. Un dia em convertiré en un llit de tant que m'agrada dormir.
viernes, 14 de marzo de 2008
Save Acebes ja està en marxa!
Els Polonios el que volen és salvar l'Acebes, simplement per continuar tenint aquest polític tan curiós i poder fer-ne sàtira. La veritat és que Polònia no seria el mateix sense el Bruno Oro fent un genial Acebes, que s'assembla més a un nen petit esbogerrat que a altre cosa.
Per això han posat en marxa una web:
http://www.saveacebes.org/
L'Acebes és un personatge que ha sortit des del primer programa i s'ha fet estimar molt. Tot i que el polític que retrata sigui molt odiat.
En fi, només cal recordar grans moments del personatge en el programa dels dijous com:
Be acid boric, my friend:
Aquesta genial sessió d'hipnosis per saber d'on li surten tots els mals:
En fi, entreu a la pàgina i de ben segur que es posareu a riure:
http://www.saveacebes.org/
miércoles, 12 de marzo de 2008
Els programes televisius intel·ligents
Entre els programes es troben sèries que es poden veure actualment a les nostres televisions com és el cas de House o CSI (no especifica quin, se suposa que són els tres: Las Vegas, New York i Miami). Segons l'organització House és "un show d'alt nivell, la personalitat del qual el fa guanyador a més de tractar la ciència". Per altra banda, parlen de CSI com una sèrie que utilitza la ciència per solucionar els seus casos de manera intrigant a la vegada per a l'espectador.
La llista dels 10 programes televisius més intel·ligents és la següent:
1. M*A*S*H
2. Cosmos
3. CSI (cada dilluns vàries sessions a Telecinco)
4. House (es pot veure els dimarts a Cuatro)
5. West Wing (el ala oeste de la Casa Blanca, ho feien a les nit de La 2)
6. Boston Legal (fins fa poc ho feien a les nits d'Antena 3)
7. All in the family
8. Frasier (sèrie que feien al Canal+ en obert)
9. Mad About You (conegut com Boig per tu, ho feien a les tardes de TV3)
10. Jeopardy (van fer un programa semblant a Antena 3, si no m'equivoco sense gaire èxit)
Amb aquesta llista, els "genis" de Mensa pretenen donar-nos instruccions del que podem veure per aprendre sense donar-nos compte i anar augmentant la nostra capacitat intel·lectual. Curiosa manera de dir com ens podem tornar més "intel·ligents" mirant la televisió, això sí com menys ens adonem millor. En fi...
En un 6è lloc aquesta sèrie d'advocats Boston Legal
viernes, 29 de febrero de 2008
Mai oblida... mai perdona...
Feia moltes setmanes que la volia veure, però mai arribava el dia de l'estrena. A la fi va arribar. La vaig anar a veure a l'última sessió i pensava que m’adormiria, tot i que és una mica difícil en una pel·lícula d'en Burton (almenys per mi).
Des que va començar ja vaig veure que Sweeney Todd prometia. I prometia molt. La pel·lícula està protagonitzada per Johnny Depp en el paper del barber amb ganes de venjança i per Helena Boham Carter com a Mrs. Lovett (la carnissera). Els dos han fet una gran feina, sobretot en el moment de cantar, cosa que podia ser una mica més complicada, ja que els dos van haver de rebre classes de cant per poder estar a l'alçada d'aquest fantàstic musical. I la veritat és que es superen. Et saben transmetre tota la foscor de l’ésser humà que només té set de venjança.
El que sap greu és que no estiguin més reconeguts en els premis. Sembla que passin desapercebuts. Johnny Depp s’ha tornat a quedar a les portes de guanyar l’Oscar (el màxim guardó del cine nord-americà) com a millor actor, suposo que per fer un paper massa diferent al tipus de papers que acostumen a ser guardonats. I la seva companya en el film, ni ha estat nominada, i això que ha fet un gran paper.
Tot i així, sí que se’ls va reconèixer en els Globus d’Or (premis que se’ls considera assaig dels Oscars). Però el fet és perquè es premiava a diferents categories, perquè hi ha estils que no es poden comparar.
Sweeney Todd va guanyar el Globus d’Or a la millor comèdia o musical, i al millor actor en la mateixa categoria. Encara que en els Oscars no va passar sense prendre’s cap premi, va ser el de la millor direcció artística.
Sweeney Todd té un ambient molt fosc amb algunes notes de color, sobretot amb una sang molt vermella i espesa, i aires força gòtics típics dels films del Tim Burton.
El film narra la història d’un barber assassí que comet els seus crims en el Londres de principis del segle XIX. Una trama que neix de la crònica negra (el títol original és Sweeney Todd: El barber demoníac del Carrer Fleet) i que sembla estar basada en fets reals, encara que mai s’ha pogut demostrar.
Aquí Burton torna a confiar en el seu actor segons diu “fetixe” en Depp, és la sisena col·laboració. A més, Burton també ha reunit un fantàstic elenc on destaca la seva dona Helena Boham Carter, els sempre excel·lents Alan Rickman i Timothy Spall, i la sorpresa del famós actor del programa de televisió Ali G o la pel·lícula Borat Sacha Barton Cohen.
Fitxa tècnica:
Títol original: Sweeney Todd: The Demon Barber of Fleet Street
Director: Tim Burton
Intèrprets: Johnny Depp, Helena Boham Carter, Alan Rickman, Timothy Spall, Sacha Barton Cohen.
Any: 2007
País: EUA
Guió: John Logan (Obra: Stephen Sondheim, Christopher Bond, Hugh Wheeler).
Música: Stephen Sondheim
Foto: Dariusz Wolski
Gènere: musical
Duració: 117 minuts
Sinopsi:
Basada en el famós musical de Broadway, narra la historia de Benjamin Barker, també conegut com a Sweeney Todd, un sinistre personatge que té una barberia a Londres... Amb el sobrenom de Sweeney Todd, Barker pretén venjar-se dels que li van prendre la vida feliç que tenia amb la seva dona i la seva filla. Tot per culpa d’un jutge molt gelós interpretat per Rickman. Tornat a Londres i amb l’ajuda de Mrs Lovett anirà augmentant la set de venjança a cop de navalla d’afaitar.
Trailer:
La banda sonora és molt bona, i la pel·lícula té les diferents parts tant ben definides que fa que durant la duració del film et quedis immergida en ella. Sweeney Todd simplement s'ha de veure!
jueves, 28 de febrero de 2008
El final d'una etapa
martes, 26 de febrero de 2008
Simplement JUNO
Fitxa Tècnica:
Director: Jason Reitman
Intèrprets: Ellen Page, Michael Cera, Jennifer Garner, Jason Bateman, Olivia Thirlby, JK Simmons, Allison Janney.
Any: 2007
País: EUA
Guió: Diablo Cody
Música: Matt Messina
Foto: Eric Steelberg
Gènere: barreja entre comèdia i drama (amb molts tocs d'ironia)
Duració: 92 minuts aprox.
Sinopsi:
Juno MacGuff té un gran ingeni i força singular, diferent als estudiants del seu institut. I és que Juno és molt aguda i viu sota les seves pròpies regles. Una tarda decideix tenir relacions sexuals amb el freak, amic seu Bleeker. D'aquest cop es queda embaraçada i ella i la seva millor amiga Leah decideixen trobar una parella perfecta pel seu fill. A través d'una revista d'anunci troben a una parella, amb la que Juno tindrà una relació força peculiar.
Tràiler:
La veritat és que la pel·lícula no aporta gaire de nou, ja que acaba com hauria de ser, d'una altra manera hagués estat molt forçat. Però simplement veure uns bons actors fent un bon paper, la pel·lícula ja val la pena.
És molt recomenable, des del principi ja et fa pensar que pot ser una peli diferent, només per la manera d'estar enfocada (tot com si fossin dibuixos) i durant tota la peli es van deixant veure aquells tocs indies que la caracteritzen, des de la música als diferents gags i situacions que tenen lloc durant tot el metratge.
Juno s'ha de veure!!! Sobretot si es tenen ganes de passar una bona estona.