Frases de pelis: Crash

L'altre dia van fer per la televisió Crash de Paul Haggis. Una gran pel·lícula, sense cap mena de dubte. Tot i que té moments en què es fa una mica pesada, però deixa un missatge que fa pensar. En el principi el personatge de Don Cheadle (productor també de la pel·lícula) deixa anar una de les frases que seguirà el fil de tot el fim:

"Se trata de la sensación de ser tocado. En cualquier ciudad auténtica, uno camina y resulta que roza o tropieza con la gente que pasa. En Los Ángeles, nadie te toca. Siempre estamos tras metal y cristal. Me da la sensación de que echamos tanto en falta ese tacto que nos precipitamos los unos sobre los otros sólo para sentir algo."

Crash comença amb el descubriment del cos d'un home brutalment assassinat que farà que les vides de varies persones s'entrecreuin a Los Ángeles. Un poli racista, el seu company novell i idealista, un botiguer iraní, una parella afroamericana adinerada, un llatinoamericà que arregla panys... Aquests són alguns dels personatges entre els que surgiran tensions tant racials, com religioses com de classe que il·lustren el caos de les vides d'alguns dels habitants de LA. La pel·lícula té també una part dolenta, sobretot el tros protagonitzat per la Sandra Bullock i Brendan Fraser, que pel meu gust estan al film més per publicitat que no pas pel paper que fan... Però Crash està formada de grans moments que li van fer mereixedora de l'Oscar a la millor pel·lícula contra pronòstic (tot apuntava a Brokeback Mountain), a part de guanyar l'Oscar a millor guió original i millor muntatge. Un dels moments em posa els pels de gallina per molts cops que l'hagi vist i sàpiga el que passa al final. En fi, Crash és més que recomenable. Sobretot el dvd amb l'edició ampliada.

Un altre dia més.

"Que el teu cel estigui cobert de núvols"

La Contra de La Vanguardia és de les millors seccions que té el diari, per no dir la millor. Allà se'ns descobreix personatges excepcionals com el filòsof Gavin Pretor. Segurament no sabreu de qui es tracta, però és un home del tot curiós.

Aquest anglès treballava des de sempre en una oficina, tot i que no era el que realment l'omplia. Un dia una amiga seva que coneixia la seva afició d'observar núvols, tot bromejant li va oferir una xerrada sobre aquestes. Ell seguint la broma la va anomenar "Xerrada inaugural de l'Associació d'Observadors de Núvols". Quan es va acabar la xerrada, molts varen ser el que se li van acostar preguntant si podien fer-se membres de la associació (inexistent). D'aquesta manera es va crear la Societat per l'Apreciació dels Núvols i actualment en formen part més de 11000 membres. La web de la qual és:

http://www.cloudappreciationsociety.org/

En la web - entre moltes coses - es poden enviar fotos dels núvols, xatejar amb gent amb mateixos interessos i visualitzar una extensa galeria de fotos com la següent:

Ara Gavin Pretor ha escrit un llibre (Guia del obsevador de nubes) ple de dades, anècdotes i curiositats (EUA va bombardejar núvols per provocar aiguats que paralitzesin al Vietcong; en àrab per desitjar sort es fa servir la fòrmula "que el teu cel estigui cobert de núvols"...).

"Els núvols són l'art abstracte de la naturalesa" afirma Pretor. "Són injustament menyspreats, poc valorats, quan constitueixen la part més poètica de la naturalesa, un dels espectacles més meravellosos. Són igualitaris: tothom pot veure'ls. Canvien constantment. Tenen personalitat: els cúmuls són alegres; els estrats depresius; els cumulimbus apasionats, enèrgics, perilloso; els cirrus delicats i gentils. Estan plens de interessants contradiccions: tapen el sol però a la vegada estan plens de bellesa quan el sol es pon, poden resultar claustofòbics quan són baixos i imatge de la llibertat quan creuen el cel en les alçades...".

A més, mirar els núvols també comporta efectes positius per la salut: "S'ha de mirar cada dia cap amunt perquè això ens ajudarà a tenir els peus al terra. Els tristos i agoviats miren sempre els seus peus. Quan es mira al cel, els pulmons s'obren i s'oxigena la ment i el cos. Mirar cap amunt ajuda a tenir millor perspectiva sobre la teva vida a la terra".

Ja sabeu a mirar els núvols!

Jagger, el bambú i les abelles....

En honor del dia de l'Orgull Freak que es va celebrar aquest cap de setmana passat (i que hi vaig participar mirant Eurovisió), he decidit rebuscar les notícies freaks de l'any passat. I és que a l'assignatura de Rutines vam decidir fer un top 5 freak com a pràctica final en grup. Si no m'equivoco les notícies eren: fútbol al Vaticà, un home que es va passar 266 hores sense dormir per entrar al llibre dels rècords, la censura dels Teletubbis a Polònia (si no vaig errada), una cantant japonesa que canta amb els jugadors del barça, i una combinació de bambú i Mick Jagger.

Per variar, em va tocar la més surrealista de totes, la primera del top. A qui més li podia tocar? A la que sempre riu davant les càmeres. Doncs donem-li un motiu. Per descomptat vaig riure, bé, jo i tothom que estava a l'estudi de tv. Per intentar posar-se seriós...

Doncs aquí adjunto la notícia que vaig adaptar per la pràctica:

El cantant dels Rolling Stones, Mick Jagger ha intentat allargar el seu penis mitjançant picadures d’abelles. Jagger també ha usat aquests insectes per aconseguir ereccions prolongades i satisfactòries.
Segons sembla, el cantant ha fet servir aquest mètode arran dels comentaris que ha fet recentment la seva ex amant Janice Dickinson. L'ex supermodel nord-americana ha divulgat en un programa de la BBC que el membre del cantant dels Rolling s’ajusta més als cànons asiàtics que als occidentals.
Així, Jagger, de seixanta-tres anys, ha cobert el seu penis amb una canya de bambú i ha introduït varies abelles. Les abelles han inflat i han fet créixer de mida el penis, adaptant-lo a la mida del bambú. Aquest mètode es tracta d’un ritus iniciàtic de casament de l’Amazones. El líder indiscutible de les Seves Majestats Satàniques, ja s’hi havia sotmès durant el rodatge de la pel·lícula Fitzcarraldo el 1981. Jagger finalment no va poder participar en el rodatge de la pel·lícula per problemes aliens al ritus.

Sé més d'una persona que volia tornar a sentir la notícia, doncs aquí es podrà llegir sempre que es vulgui.

Frases de pelis: Notting Hill

Aquest quadre de Chagall està inclòs en la pel·lícula Notting Hill (1999) protagonitzada per Julia Roberts i Hugh Grant. La Mariée (1950) és una part important dins del film. Va ser triat perquè el guionista Richard Curtis era un fan del treball de Chagall, i perquè La Mariée “descriu el desig d’alguna cosa que s’ha perdut”.
Gràcies al quadre es diu la que és de les millors frases de la pel·lícula (almenys per mi). La seqüència és la següent Anna Scott (Julia Roberts) i William Thacker (Hugh Grant) estan esmorzant a la casa d’aquest, quan Anna es dóna compte que té penjat una reproducció del quadre de Chagall:

Anna Scott: No me puede creer que tengas ese cuadro colgado en la pared.
William Thacker: ¿Te gusta Chagall?
AS: Me encanta. Así es como debería ser el amor. Flotando en un cielo azul oscuro.
WT: ¿Con una cabra tocando el violín?
AS: La felicidad no es completa sin una cabra tocando el violín.

Un altre dia, més.

Curiositats Disney

Volia posar un video que he gravat de de les carrosses de Disney, però no sé què li passa que no em deix. Així que buscant i buscant pel youtube he trobat aquest video curiós sobre els missatges subliminals que deix Disney en les seves pel·lícules, com el que diu una fan a Hércules o que es veu SEX al cel en una escena del Rey León.

En fi, és una nova manera de veure els clàssics de Disney, que d'ençà he tornat no puc parar de veure les pel·lícules (no m'enrecordava de més de la meitat de les histories com la de la Bella Durmiente, i això que al castell hi hava la història).

I em descuidava un dels grans moments a l'habitació de l'hotel mentre sopavem el que havíem agafat de l'esmorzar veient per la televisió High School Musical 1 i 2. Per sort era en anglès i no sabia tota l'estona el que deien, perquè sino... Les cançons subtitulades, així que vam cantar fent l'inútil una estona. Grans cançons, oi tant, sobretot aquesta on surt el guapíssim prota saltant i cantant pel camp, molt bonic (suposo que haureu notat la ironia, sinó malament rai...).

Rialles assegurades:

A cuidar el planeta!

MAMA TIERRA - MACACO

Que difícil cantarle a tierra madre,/ que nos aguanta y nos vio crecer,/ y a los padres de tus padres/ y a tus hijos los que vendrán después,/ si la miras como a tu mama/ quizás nos cambie la mirada,/ y actuemos como el que defiende a los tuyos/ y a los que vienen con él,/ la raiz en mis pies yo sentí,/ levanté la mano y ví,/ que todo va unido, que todo es un ciclo,/ la tierra, el cielo y de nuevo aqui,/ como el agua del mar a las nubes va,/ llueve el agua y vuelta a empezar,/ Grite ,grite...o no lo ves??/ va muriendo lentamente,mama tierra...mother earth.../ No se trata de romper ventanas,/ ni farolas ni de cara,/ mejor romper conciencias equivocadas/ nadie nos enseñó ni a ti ni a mi,/ nadie nos explicó ni a ti ni a mí,/ mejor aprender, que corra la voz y quizás conseguir.../ Grite,grite...o no lo ves?/ va muriendo lentamente, mama tierra...mother earth.../ Oh mama reclama,/ se le apaga la llama,/ y esto no es de hoy/ de tiempos de atrás hoy.. / decadas degradando/ Ya mama reclama,/ se le apaga la llama,/ se la venden hoy,/ de lo que fue a lo que soy,/ se magnifican sus latidos hoy.../ llaman llaman../ mama tierra llaman../ ya que las manejan sin plan demasiadas cavan/ otras se caen luego frutos no dan/ llaman llaman../ mama tierra llaman.../ oidos sordos les hace el "man",/ miradas se tapan,/ contaminan hasta que eliminan/ Grite,grite...o no lo ves?/ va muriendo lentamente, mama tierra... mother earth

CONCURS:

A veure si sabeu dir qui surt en el videoclip!!! Qui n'encerti més tindrà premi! XDXD

Acrobàcies amb màgia

L'espectacle de Port Aventura Chinatown és un espectacle diferent als típics que es solien veure a la part de Xina. Chinatown barreja una gran ciutat occidental amb les traciocionals acrobàcies xineses. Es fan unes acrobàcies que no deixen indiferent a ningú per la seva espectacularitat. Tot això amanit amb un decorat molt adient i una música que transmet molt, sobreto moment que ballen els dos "enamorats" amb la cinta per l'aire.

L'espectacle comença amb un mag, enmig del públic, que amb humor i sobretot màgia introdueix al públic al món de somnis (això sí, cal dir que sembla que només parli amb els de entrada express, ja que es situa just davant d'ells). Apareixen coses típiques i quotidianes com arreglar la il·luminació, fer una pizza, o un robatori al carrer, tot banyat amb la màgia de les acrobàcies xineses.

Només dura 20 minuts que es passen volant i està situat al Gran Teatre Imperial. Fan forces sessions durant el dia, així que entre atracció i atracció es pot passar una bona estona.

Aquest és un video on apareixen algunes parts de l'espectacle, no es veu gaire bé, però era l'únic que he trobat que sortia la part del ball amb cintes per l'aire.

Avui ha estat un dia profitós a Port Aventura, tot i el vent que ha fet tancar forces atraccions, he pogut pujar a totes les que m'havia proposat i en una hora! Atraccions com Furious Baco, Huracan Condor, Dragon Khan, Stampida, El tren de la mina, i bé, atraccions-espectacle com Templo del Fuego i Sea Odissey.

També he vist bastants espectacles, però el que m'ha cridat l'atenció i crec que es mereixia l'entrada al blog era aquest.

Aquest és un video on apareixen algunes parts de l'espectacle, no es veu gaire bé, però era l'únic que he trobat que sortia la part del ball amb cintes per l'aire.